afrevolar

Retour 

1. v. intr.

'perdre de sa fermeté, perdre de sa force morale'

BertrBornG 34,13': Pueis vi midons bella e bloia, / Per qe mos cors mi vai afreollan

LSidRn 3:399b: Lh'arma vai tot jorn afrevolhan

2. v. pr.

's'affaiblir, perdre ses forces'

SHonSRH 3869: tant a tostemps suffert e fams e nudetatz, / freys et autras dolors. Totz s'es afreoyllatz, / li pressona li fayll…

3. afrevolat p. p. /adj.

'faible, abattu'

RaimGaucR 2,34: Bel Senher Dieus, ta fort ma lengua·s dobla / qu'om no m'enten, tan sui afrevolatz.